Consequències econòmiques de l’independència de Catalunya

Carles Puigdemont, president de la Generalitat des de gener de 2016, passeja margalló pel món: viatja en secret a Estats Units per entrevistar-se amb l’expresident Jimmy Carter i dicta conferències a Boston (Institut Tecnològic de Massachussets, MIT per les seves sigles en anglès), Harvard (Centre d’Estudis Europeus d’Harvard), Washington (Center for Folklife and Cultural Heritage del Smithsonian) i Nova York fins a acumular una factura de 700.000 euros entre anades i vingudes. En l’altre costat d’aquesta corriola de força, el Govern central anuncia 4.200 milions d’inversions netes a Catalunya, un gest interpretat com una picada d’ullet sobre les bondats de romandre a Espanya que la Generalitat ha rebut amb desinterès i “farts de tantes promeses”, en paraules del seu president, Carles Puigdemont.

Independentistes i contraris a la secessió porten gairebé dues dècades fent nombres. Els comptes li surten croades. Però tots diuen portar raó. Uns llancen sobre els altres acusacions de contistes, els altres sobre els uns de mentiders.

Seria el mateix que el Brexit?

El camí cap a les xifres del divorci recorda, per a molts, a la fragosa ruta del Brexit. Els contraris a la secessió diuen que els mateixos enganys als quals van ser sotmesos els habitants de les illes britàniques són emprats a Catalunya per alimentar fantasies. Economistes a un costat i a l’altre d’aquesta frontera tradueixen el concepte independència en fórmules financeres i redistributives, amb les quals calculen el rèdit o cost, segons es miri, d’una eventual sortida.

Catalunya és la Comunitat Autònoma amb el PIB més elevat d’Espanya, (el 19% del nacional), la quarta en PIB per càpita i la més endeutada en termes absoluts, fins a un terç de la riquesa anual generada a la regió. Ven a la resta d’Espanya 44.000 milions d’euros, més que els 37.000 milions d’euros que exporta a la Unió Europea i els 22.000 milions d’euros que exporta a la resta del món.

Si Catalunya fos independent, podria disposar cada any d’uns 16.000 milions d’euros addicionals (aproximadament el 8% del seu PIB, encara que en ocasions s’eleva aquesta xifra al 9 o el 10%). Les dades els extreu la Generalitat del càlcul de les seves balances fiscals.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *